Ajuntament de Castellbisbal

Museu · Turó de la Verdolaga · Torrent de Pegueres · Can Coromines · Can Nicolau de Baix · Torrent de Pegueres · Turó de la Guineu · Museu

En aquest itinerari podeu gaudir de boniques vistes del torrent de Pegueres, de dues excel·lents masies (Can Coromines i Can Nicolau de Baix), observar vells fruiters d’antigues explotacions agrícoles, així com camps i vinyes que encara avui es treballen, contemplar les barraques d’horts excavades a les parets, i sobretot, caminar per un dels boscos del terme amb més abundant vegetació i vida animal.

El manteniment i difusió d’aquests itineraris només depèn del respecte a la natura i del nostre comportament civilitzat dins del bosc i en el camí, respectant en tot moment horts, vinyes, camps i cases d’altres.

El recorregut es dirigeix a l’Illa Esportiva, concretament al carrer dels Esports, i busca un sender que baixa per una plantació de pins fins a la Deixalleria. Creuem amb molt de compte la carretera i deixem a mà dreta el Centre d’Acollida d’Animals i la Deixalleria per enfilar-nos per un camí de terra. Quan arribem gairabé al capdamunt, deixem a mà esquerra un camí que no té sortida. Continuem al costat d’un camp treballat i aviat comencem a baixar seguint sempre el camí principal fins al fons del torrent. Un cop a baix, seguirem uns metres pel llit del torrent avall fins que, en un marcat revolt a l’esquerra, podrem sortir bé i trobar un camí paral·lel al del principi que, creuant uns sembrats, ens portarà fins al costat de la masia de Can Coromines. Aquí trobarem un camí ample que ve de l’estació de RENFE que caldrà seguir amunt, sempre per la pista principal enmig del bosc, fins arribar a una cruïlla de quatre camins on, si continuem recte, arribarem a la masia de Can Nicolau de Baix. Després tornarem enrere fins a la cruïlla esmentada i girarem a l’esquerra (pujant, ens quedava a la dreta) fins que ens trobem una nova cruïlla on una pista molt marcada surt a la nostra dreta i, de manera molt directa, ens tornarà a portar al fons del torrent de Pegueres. Just quan haurem creuat el torrent, en el primer revolt a ma dreta podrem entrar al torrent de la Botzegada (explicat en un altre itinerari). Ara ja només ens queda l’última pujada fins al Turó de la Guineu, seguirem per la pista que veníem fins que gairebé arribarem a una vinya al costat de la carretera. En aquest moment haurem de buscar els senyals per la nostra dreta que ens duran per un sender fins a prop dels dipòsits d’aigua potable i del cementiri, on ja només ens caldrà entrar al poble.

Temps aproximat i efectiu de caminada:2 hores

Distància aproximada:11 km.

Temps acumulatiu desglossat:

Museu. Sindicat Agrícola, 5’. Turó de la Verdolaga, 15’. Arribada al torrent, 30’.       Can Coromines, 40’. Can Nicolau de Baix, 1 h. 05’. Arribada a dalt de la carena, 1 h 10’. Arribada a baix del torrent, 1 h 25’. Cruïlla camins, 1 h 40’. Turó de la Guineu, 1 h 45’. Castellbisbal 1h 50’- Museu, 2 h.

El recorregut està senyalitzat amb dues franges, una de blanca i l’altra, lila.

Notes

Turó de la Verdolaga.
L’actual turó de la Verdolaga no té absolutament res a veure amb el turó dels anys 50. El que avui és un ’forat’ per on passa la carretera i hi ha la Deixalleria, abans estava ’ple’ de terra. Podem adonar-nos del volum de terra extreta per uns turons on hi ha unes torres elèctriques. Dalt on hi ha la torre elèctrica, marca la cota d’alçada del turó. Per tant, l’actual turó és totalment diferent del que els nostres pares o avis havien conegut.
Del turó de la Verdolaga podem dir-vos que el mes de març de l’any 1954, després d’un hivern molt plujós, una ensulsiada deixà al descobert una tomba neolítica. A la tomba hi havia dos esquelets i una olla. Va ser a partir d’aquesta olla que els arqueòlegs van poder datar la troballa.
També us podem dir que el material geològic del turó estava compost per una terra que no feia fang. Aquesta terra servia per netejar les olles i estris de cuina, i també per escampar-la pels carrers mullats -no asfaltats- quan acabava de ploure, ja que no feia fang. El nom amb què la gent del poble coneixia aquesta terra eraterra d’escudella.

Can Coromines
Masia del segle XVII, actualment encara habitada. Pel costat del riu té una excel·lent entrada, amb un camí envoltat de plataners. Al davant de la masia hi ha un edifici d’estil noucentista que tenia per finalitat allotjar-hi els fills, però mai no va arribar a ser habitat. Per la part del darrere ens trobem amb una gran bassa, que recull l’aigua del torrent de Pegueres.

Can Nicolau de Baix
Masia del segle XIV, deshabitada des de fa uns anys; en l’actualitat únicament és utilitzada per tancar-hi un ramat d’ovelles. La forma basilical de la masia permet descobrir uns antecedents romànics en la seva construcció.
L’incendi del 1994 al bosc del costat va posar al descobert les feixes de l’explotació agrícola de la masia, així com nombroses cisternes o pous d’aigua. Per això, us recomanem que, si sortiu del camí per passejar pels bosc, aneu en compte, ja que la vegetació ha tornat a tapar-les per poder ser vistes a un primer cop d’ull.
Si us situeu a la cruïlla de camins que hi ha a l’entrada del camí que porta a la masia de Can Nicolau de Baix, i seguiu el de l’esquerra, podeu veure, al cap d’uns 100-150 metres, les fites de les partions de terres entre la masia de Can Coromines (senyalitzada amb una C) i la de Can Nicolau de Baix (senyalitzada amb una N). Aquestes fites es troben al marge esquerre del camí, són de pedra i estan clavades al terra. Moure, arrancar o emportar-se una d’aquestes fites queda totalment prohibit.

Torrent de Pegueres
Aquest és un dels torrents més espectaculars del terme. Les parets verticals que creixen a la part nord del torrent donen una majestuositat que no es troba en cap altre torrent del terme.
Un cop comencem a baixar, -procedents de Can Nicolau de Baix-, pel camí que ens porta torrent avall, podem contemplar a l’esquerra, dues barraques de camp excavades a la paret. Aquestes barraques són el testimoni d’antigues explotacions agrícoles, i per tant, on avui veiem un bosc, abans hi havia terreny cultivat.
Ja arribant a baix, si ens fixem bé, veurem a les parets del davant i a l’esquerra, unes feixes que ens marquen fins on arribaven els trossos de terra treballats.
Quan atravessem el torrent, més sec a l’estiu i més abundant a la tardor i hivern, us recomanem que us desvieu un moment pel camí que trobareu al cap d’uns metres. Es tracta d’un torrent, que es pot seguir exclusivament a peu, i on al final hi ha un magnífic salt d’aigua.

Turó de la Guineu
En aquest turó, de 188 metres d’alçada, és on es troben els dipòsits d’aigua que abasteixen al municipi. És el punt més alt més proper a Castellbisbal, i per tant, idoni per al subministrament de l’aigua.
Des de dalt al turó, en un dia clar, es pot veure el massís del Montseny, el de Sant Llorenç del Munt, Montserrat, el parc de Collserola, i si el dia és molt clar i net, fins i tot el mar.